Salvar el món (segona part)

Feia gairebé dos anys que m’agradava una noia, però per coses de la vida, i la timidesa, encara no m’hi havia declarat. Fins avui. Ja que avui un senyor que m’ha dit que ha vingut del futur, m’ha dit que el món s’acabarà demà. M’ha deixat viure, tot i que ha dit que m’havia de matar per salvar el món. Potser he estat egoista i no m’he deixat matar, però com a mínim, he pogut declarar-me a la noia que m’agrada. Quan s’està en perill, la timidesa desapareix de cop.

Es veu que ella també sabia que el món s’acabaria demà i que era cosa d’ella que demà s’acabi, ja que segons m’ha dit, tampoc s’ha deixat matar.

Ella m’ha dit que sí que vol sortir amb mi, però després ha afegit que és perquè està trista.

I li he preguntat «Per què estàs trista?» I m’ha dit que se li ha aparegut un home del futur, que li ha dit que ella era la responsable de salvar el món. Ella, ha decidit ser egoista per viure un dia més.

El que no sap és que a mi, aquell senyor, també m’ho ha preguntat. Potser és que… deu ser una broma i ho deu dir a tothom… perquè ja és l’endemà i estem tots vius.