La cançó del meló

Cambrer/a: Bona tarda, ja saps què demanaràs?

Cantant: Dona’m un got d’aigua, si us plau.

Cambrer/a: Aquí el tens, no vols demanar res més?

Cantant: No, res més.

Cambrer/a: Vens a veure l’espectacle?

Cantant: Quin?

Cambrer/a: Ah, res, un artista que cantarà la cançó del meló.

Cantant: Canta bé?

Cambrer/a: Si et vols quedar per descobrir-ho, hauràs de consumir alguna cosa més.

Cantant: Em pot portar un entrepà de formatge i uns taps per a les orelles?

Cambrer/a: Per què els vols?

Cantant: He vingut aquí per escriure. I ara faran soroll.

Cambrer/a: No haver entrat en un bar musical, home.

Cantant: Què dius?

Cambrer/a: Escolta, que si no t’agrada la música, ja pots marxar d’aquí.

Cantant: Clar que m’agrada, he vingut a escriure una cançó. A tu t’agrada com canta aquest que vindrà?

Cambrer/a: Canta malament, ho fa fatal. El meu cap diu que hem perdut trenta clients per culpa d’ell.

Cantant: Vaja… Això ha dit?

Cambrer/a: Sí. Que estrany…

Cantant: Què passa?

Cambrer/a: Que ja hauria de ser aquí, ara li toca actuar.

Cantant: Saps què? Que un altre dia no vindré a cantar la cançó del meló, t’has quedat aquí parlant amb mi i ni m’has portat l’entrepà; i a sobre dius que canto malament.

Cambrer/a: Així que eres tu, el cantant?

Cantant: Això mateix, espero que un altre dia no em tractis així de malament.

Cambrer/a: Ho sento molt, no tornarà a passar.

Cantant: Doncs si m’ho permets, haig d’anar a cantar una cançó.

Cambrer/a: No, no m’has entès. No tornarà a passar, és a dir que no et puc deixar passar. No podràs tornar a entrar, t’has de quedar a fora per allò dels trenta clients.

Cantant: No em pots fer fora.

Cambrer/a: Per què no?

Cantant: Abans, has dit que heu perdut trenta clients per culpa d’ell, és a dir culpa del teu cap, així que jo no tinc la culpa de res.

Cambrer/a: Va, ves a cantar i deixa’m en pau.