Platja, temps, gos

Aquell dia, vaig anar a la platja a nedar. S’hi estava tan bé allà a dins que vaig perdre la noció del temps. Quan vaig sortir, davant meu, hi havia un gos que em va dir: has estat seixanta anys dins l’aigua, ara ja ets un home vell. I em va llepar la boca.

Vaig començar a tossir i a escopir i treure aigua de la boca.

Vaig obrir els ulls, i vaig veure el cel. «Quins núvols més bonics», vaig pensar.

Davant hi havia una persona socorrista que m’acabava de salvar la vida fent la seva feina. I em va dir «per poc t’ofegues, nen. On són els teus pares? Si no saps nedar, no hauries d’entrar a l’aigua».