Libèl·lula, Caçapapallones, Infància

Publicada el per

Quan era petit, m’ho passava molt bé jugant. El temps anava passant, i no sabia que tard o d’hora la meva infància desapareixeria. De mica en mica anava creixent, sense adonar-me’n.

Va arribar el dia en què em vaig enamorar: tenia la sensació de tenir papallones a la panxa. Jo volia evitar aquest sentiment, volia caçar les papallones del meu interior, amb un caçapapallones. Però no va ser possible. Les papallones de dins, cada cop movien més fort les ales! Semblaven libèl·lules que volaven dins la meva panxa.

La libèl·lula reina va parlar amb les altres. Totes es van posar d’acord per fer-me volar pel cel. I així va ser com vaig aconseguir el poder de volar. 

T'ha agradat el conte?

Fes clic a les estrelles per a puntuar el relat! Com més estrelles posis més t'ha agradat!

qualificació mitjana 0 / 5. Recompte de vots: 0

Encara no ha votat ningú, vols deixar-hi el teu vot?