La pastilla de la immortalitat

Sort que et trobo, si estàs escoltant això, vol dir que ets l’única persona que em pot ajudar. Abans, però, t’haig de posar en situació:

Tot va començar l’any 2059. Quan uns doctors van trobar, segons ells, la cura de la mortalitat. Aquell dia, va sortir l’anunci a la televisió:

Eternity: La pastilla de la immortalitat.

«Ja és aquí la pastilla que canviarà el món per sempre. Una pastilla que farà que duris un dia més. T’han diagnosticat tres dies de vida? No pateixis, al tercer dia et prens una de les pastilles Eternity i viuràs un dia més, i així cada dia. Per fi podràs ser immortal. A més, amb aquestes pastilles, no et cal menjar, ni beure, ni dormir! D’aquesta manera podràs dedicar més temps a les teves aficions i a la teva família.

Ja no has de patir per a res perquè són a l’abast de tothom. Per només un dòlar al mes, t’enviarem trenta-cinc pastilles. Truca ara i aprofita la promoció.

Promoció vàlida sense cancel·lar la subscripció, un cop cancel·lis i vulguis tornar, seran dos dòlars per trenta-cinc pastilles.»

Dies més tard de l’emissió del primer anunci i de sortir a les notícies, l’empresa va entrar en borsa. No paraven de sortir notícies per la ràdio, televisió, Internet i diaris:

«Les pastilles Eternity han triomfat».

«Les pastilles Eternity entren en borsa».

Tothom ja en coneixia l’existència i tothom en volia comprar. Com que eren a l’abast de tothom, qui més qui menys volia viure un dia més.

Per desgràcia, ningú no en sabia els efectes secundaris. O potser sí, i era una trampa per eliminar la gent que no s’ho podia permetre: els que no tenien ni un dòlar.

Per fer les pastilles, portaven els ingredients amb diferents vaixells, perquè estaven repartits per tot el món. Un cop arribaven tots els ingredients a un mateix lloc, el doctor que les va inventar, els barrejava. Sempre encarregaven el mateix ingredient extra, que a l’hora de la veritat mai no feien servir. Això ho feien perquè els capitans dels vaixells no quedessin tots junts per explicar quin carregament duien, i entre tots, descobrissin quin era l’ingredient secret.

Segons els capitans, els ingredients que portaven eren:

• flor de Llúria
• cabell de Marsi-sopo
• aigua de Guatemala
• baves de Goji
• i baies de caragol.

Però un dia va passar una desgràcia, no sabem si expressament o sense voler, però un dels vaixells es va enfonsar.

Aquell vaixell tenia un dels ingredients necessaris. Van tardar a portar-ne més perquè havien de fer una altra remesa amb els mateixos ingredients de tots els vaixells perquè no es descobrís si aquell ingredient era necessari o no.

Però això només va fer que el preu s’apugés uns quinze dòlars. Va haver-hi una cosa encara pitjor, que va encarir el preu a vint-i-cinc dòlars més.

Els comerciants van idear un pla per descobrir quin era l’ingredient secret. Per aconseguir-ho, cada cop que fessin una comanda nova, un d’ells, deia que se li havien acabat les provisions i que no en tindria fins d’aquí a un mes.

Per tal de mantenir l’ingredient secret en l’anonimat, van haver d’ajornar fabricar més pastilles durant mig any.

Això va provocar que durant sis mesos, no es poguessin fabricar més pastilles.

A l’abril van dir que faltava la flor de Llúria, per tant, no podien demanar tots els ingredients fins al mes següent. Però al maig tampoc va ser possible, ja que el cabell de Marsi-sopo s’havia acabat i no en tindrien fins al cap d’un mes. Al juny, l’ingredient que van dir que faltava era l’aigua de Guatemala, van dir que la depuradora estava espatllada i que tardarien un mes a arreglar-la. Al juliol, les baves de Goji, s’havien acabat i no en tindrien fins a l’agost; a l’agost, tampoc van poder fabricar les pastilles perquè no quedaven baies de caragol.

No va ser fins al setembre que, per fi, van continuar amb la producció de les pastilles.

El pla els va sortir malament, ja que no pensaven que preferien estar sense noves pastilles durant tants mesos; creien que quan sortís la tramesa amb l’ingredient fals, acceptarien la comanda per poder seguir fent més pastilles.

No van pensar pas que ho ajornarien mig any per tal que l’ingredient secret seguís sent secret.

Tants mesos sense crear pastilles noves va crear molts mals de cap, les botigues aviat es quedaven sense remeses, i així va ser com van apujar el preu vint-i-cinc dòlars més, però això no és tot, més tard els preus van arribar als mil dòlars.

A la televisió ja feia mesos que hi havia un debat que tractava sobre les morts de molta gent, persones que no compraven més pastilles, però tothom creia que eren suposicions de fanàtics que volien deixar en ridícul el creador de les pastilles.

No obstant això, quan la gran majoria de botigues s’havien quedat sense estoc i l’empresa estava a punt de fabricar-ne de noves, a l’inventor de les pastilles també se li van acabar i va morir, tot i que també hi ha rumors que diuen que el van matar. Ara, ja ningú no sabia quin ingredient sobrava, i ja no s’han pogut crear més pastilles.

Aquell dia van passar moltes coses. A la televisió, a part d’anunciar que el creador havia mort després de quedar-se sense pastilles, també van dir que si no te’n prenies, acabaries morint. Però el problema més greu era que ell era l’únic que sabia quin era l’ingredient secret. Aleshores van saber que aquell debat era real.

I com que la gent tenia por i escassejaven les pastilles, els preus es van disparar al 98%. Ara tothom volia viure, tothom va començar a lluitar per aconseguir ni que fos una sola pastilla per poder aconseguir viure un dia més.

Recordes l’anunci? «Ja és aquí la pastilla que canviarà el món per sempre. Una pastilla que farà que duris un dia més».

Sí, l’eslògan ja era aquest, i no s’equivocaven pas. El cas és que els efectes secundaris (fins fa poc desconeguts) són els següents: un cop deixes de prendre la pastilla et mors. Depens totalment d’ella. És el substitut d’una part vital del teu cos.

Ara que les pastilles són impossibles d’aconseguir, el preu s’ha encarit molt. N’hi ha molt poques i ja no se’n poden fabricar més.

Estem perduts.

Per això estic enviant aquest comunicat al passat, per veure si algú pot evitar que creïn aquestes pastilles tan miraculoses i perilloses al mateix temps. I aquest algú, ets tu. Tu ets l’elegit. Si has sentit aquest missatge, ens has d’ajudar a salvar el planeta. Fes que no arribin a crear mai aquestes pastilles, si us plau, tu pots. Gràcies.

Fi de la transmissió.