Hospital

—Has de venir, de pressa. A la nostra àvia l’han portat a l’hospital…

—Què li ha passat?

—Ha caigut.

—Ara mateix vinc. Ets amb ella?

—Sí.

—A quina habitació sou?

—9 C.

—Com que no ho saps? Però si tu ets allà amb ella, no? O en realitat fas veure que ets allà? És així?

—Que sí que hi he anat, la seva habitació és 9 C.

—I altre cop amb el «no ho sé!» Encara hauré de trucar a l’hospital per preguntar-ho.

—Truca, et diran el mateix que jo, ja que a mi també m’ha costat entendre que l’habitació era 9 C.

—Mira, quan ho sàpigues em dius alguna cosa, que no està la cosa per bromes!

—No, si no faig broma… ja ho sé.

—Ara ja ho saps?

—No, vull dir, sí… vull dir que ja sé com dir-t’ho perquè ho entenguis… està a l’habitació número 9, lletra C.

—Ah! Ostres, perdó, pensava que et burlaves de mi, ara entenc per què no t’entenia cada cop que deies 9 C. Et referies al número 9 i la lletra C. Perdó per no haver-ho entès fins ara. Bé, ja estic arribant a l’hospital, fins ara.