Clàssic, rutina, agradable
Era un dia agradable. No feia vent ni calor extrema.
La rutina s’havia acabat aquell mateix dia. Per fi començaria una reunió que tot ho canviaria, o això era el que creia…
Aquell dia, vaig anar a la feina sense els pantalons. Me’ls havia deixat a casa i ningú me n’havia dit res. De fet, jo pensava que els duia a la maleta, i així els hi ho vaig fer saber.
—Has portat els pantalons?
—Oh, i tant! Els tinc a la maleta. Ja veureu com aquest model que he dissenyat té un estil molt clàssic i espectacular.
Aleshores en obrir la maleta, vaig descobrir que me’ls havia deixat.
Ja no hi havia marxa enrere. Jo ja no podia fer-me càrrec d’aquell projecte on el dissenyador que fabriqués els pantalons més barats i més còmodes seria contractat, i els seus pantalons es distribuirien per totes les botigues de roba del món. I com que me’ls vaig deixar, no vaig ser pas jo la persona en posar els meus pantalons de moda.