Quina llauna!
— Ostres! No pot ser! Si és la meva beguda preferida! Feia tant de temps que no en veia cap que pensava que l’havien deixat de fer.
— Sí, la van deixar de fer perquè van descobrir que tenia un component químic o tòxic, o alguna cosa per l’estil.
— M’encanta.
— I mira la data, no està caducat ni res, dura deu anys més.
— Això és fantàstic, me la pots donar?
— Donar no, però vendre sí.
— Per quant?
— Quin valor li poses recordar el gust de la beguda de la teva infància?
— Per recordar el gust?
— Exacte. Per recordar el gust i que tinguis la sensació que les emocions i els sentiments et portin al passat.
— 1.000 €?
— Fet. Tota teva.
— Ecs! Quin gust més horrible que té aquesta beguda!
— És que és una llauna col·leccionable, no és per beure. El líquid que hi posen a dins és perquè no es tombi.
— Ostres no! Quina llauna!
— Ja ho pots ben dir. És per tenir un record del disseny de la llauna, per recordar l’existència d’aquesta beguda.
— Aleshores m’has enganyat!
— Potser sí, però, ho havia de fer, avui és 28 de desembre.