En el futur

— Mira, avi, mira què he descobert… Hi ha lletres que es poden llegir i les entenc. I no és dins d’una pantalla. És una passada, aquí hi ha escrita la història d’un elefant que vol menjar pomes. No sabia pas que el text pogués estar d’aquesta manera.

— És de l’època del meu avi. Quan jo tenia la teva edat, l’avi em va regalar aquest llibre. El donava per perdut, on l’has trobat?

— Llibre?

— Sí, d’això se’n diu llibre.

— Oh! Però allò del book també se’n diu llibre.

— Sí, però abans també tenien un altre nom.

— Un altre nom?

— Sí. Al book li dèiem e-book, la «e» era d’electrònic. Fa uns deu anys, van eliminar la lletra «e» d’e-book perquè feia temps que tota la cultura ja era electrònica i digital. Havia deixat de ser física.

— Explica-me’n més coses.

— Els llibres de dins l’e-book es deien llibres digitals, perquè també existien llibres físics, però com que van parar de fabricar-ne, van decidir que els llibres digitals, ara es dirien llibres.

— Ah! Ja ho entenc, i de quin any estem parlant?

— Això va passar el 2070, reiet meu.

— Saps què, avi? M’agradaria que tornés la moda dels llibres físics.

— És impossible, les impressores, és a dir, les màquines que servien per imprimir el text ja no existeixen. I si n’hi ha alguna, deu estar feta malbé.

— Però si les impressores sí que existeixen! És allò amb què imprimim objectes, com la taula que vam imprimir l’altre dia.

— Ah, sí, és que abans dèiem impressores 3D a les actuals, però quan es va deixar de fabricar paper, es va decidir treure el «3D» del nom de la màquina, perquè ja no hi havia cap altre tipus d’impressora.

— El paper que utilitzem per eixugar-nos el cul, no era l’únic paper que existia?

— Correcte, «paper de vàter» es deia abans, aquest paper, però quan van deixar de fabricar-ne d’altres, li varen canviar el nom per «paper».

— Avi, per què van deixar de fabricar paper d’altres tipus?

— Quan el paper de vàter es va acabar i ja no es podien tallar més arbres perquè estaven reservats, ens van obligar a reciclar tots els llibres i tot el paper que trobéssim per poder-lo utilitzar com a paper de vàter. Els ciutadans vam ser els primers a entregar els nostres papers, després els va tocar a les empreses. Com que vam passar gairebé un mes sense paper de vàter, el govern va decidir que la cosa no podia continuar així, i que, per no arribar a aquests extrems, s’havia de plantar més arbres. Va ser aleshores quan les empreses que tenien molt estoc de paper, van haver de reciclar-lo, i van haver de plegar. Les empreses que en van sortir beneficiades van ser les de reciclatge de paper, les que feien paper de vàter, i la gran majoria de botigues, ja que eren les que venien el paper de vàter.

— Com eren les botigues?

— N’hi havia de físiques i de virtuals.

— Com tot?

— Abans quasi tot existia físicament. Ara ja no… Però aquest llibre que has trobat va quedar amagat. I és la prova del que dic, va existir! Abans hi havia coses físiques, fins i tot el meu avi va conèixer pel·lícules en format físic.

— Ala! Això és impossible! Si es mou, no com el text!

— No sé com ho feien, però ho van aconseguir. És cert.

— I els museus, i els quadres també eren reals?

— Sí. Però també existien els museus virtuals, però…

— Els museus virtuals van perdre el nom de virtuals quan van desaparèixer els museus físics?

— Correcte, veig que aprens de pressa! I ara, a dormir.

— Avi…

— Digues.

— No tinc son… És que ahir vaig descobrir una altra cosa…

— Quina?

— Em vaig descuidar de posar les ulleres per somiar.

— Sí?

— I vaig tenir un somni sense portar-les. Com és això? També existeixen somnis reals?

— Oi tant! Però els que governen aquesta època volen fer veure que els somnis són creats per les ulleres de realitat virtual.

— Realitat virtual?

— Sí.

— Ah! També van eliminar el nom de virtual?

— Correcte, i ara ves a dormir abans que vingui la policia a través de la pantalla.

— Abans venien de veritat?

— A la meva època, no hi havia la norma d’anar a dormir a les deu, ha canviat molt de pressa, aquest món, en pocs anys… ara, per exemple, si vols una taula, te l’imprimeixes en 3D. Abans, o anaves a una botiga a comprar-la, o venien persones a portar-te-la. Eren altres temps…

— Gràcies, avi, per explicar-me tot això.

— I ara a dormir, que ja és tard.

— Sí, avi. Bona nit, avi.

— Bona nit. Descansa. Fins demà.