Cor, galeta, fanal

La meva dona llegia pel carrer mentre caminàvem. Estava tan distreta que no va veure un fanal del carrer. Així que va picar-hi el cap i es va fer un bon bony.

Com vaig poder, vaig ajudar-la a aixecar-se.

—Ja ho hauries de saber, que no es pot llegir i caminar alhora, ximpleta.

—No em diguis ximpleta! Que ja ho sé que no es pot fer, però és que el llibre era tan interessant, que no m’he pogut esperar.

—Tan interessant és, el meu llibre?

—Oi tant, sobretot la part del senyor que camina mentre menja una galeta amb forma de cor. Aquesta part m’ha fet venir gana.

Jo portava un paquet de galetes, i li’n vaig donar un parell.

I així va ser com la meva dona va llegir el meu llibre.