Llapis, pantalons, full

— Comença l’examen, tothom preparat? Quan digui: «tres», gireu el full. Una, dues, i tres! Ja podeu començar. —va dir la professora de Ciències Naturals.

Vaig obrir l’estoig, i vaig buscar el bolígraf. No el vaig trobar.

On s’havia ficat? Vaig mirar a la butxaca dels pantalons, no hi era. Vaig mirar a la motxilla i tampoc.

Havien passat uns 10 minuts, i jo encara no havia començat l’examen.

Vaig obrir l’estoig: el retolador permanent no em servia, per escriure, tampoc els retoladors de colors. Així que vaig agafar el llapis i vaig començar a fer l’examen.

En acabar l’examen, vaig anar a la taula on hi havia la professora.

En veure’m em va dir:

— Aquest bolígraf és teu?

— Sí. On era?

— A terra, tocant una pota de la teva taula.

— Gràcies.

— De res, i que sàpigues que estàs suspès, a dins del bolígraf, hi he trobat una xuleta.

I així va ser com vaig suspendre aquell examen.