El cartell

Aquesta és la història de com vaig aconseguir que canviessin un cartell que ja s’entenia i que estava bé.

(Ding, dong)

—Bon dia.

—Bon dia, què voldrà?

—Res, res.

—I aleshores, per què truca al timbre?

—Trucar? No, no. Jo he polsat el timbre.

—I per què, si es pot saber?

—Oi tant que es pot saber, és molt senzill: a la porta he vist que hi ha un cartell que diu: «si us plau, polseu el timbre», i com que soc educat, l’he polsat. Jo et juro que volia trucar el timbre, però, el cartell diu que el polsem i jo he fet el que hi diu.

—Aleshores vols res?

—No, no. Només l’he polsat perquè el cartell deia que ho fes.

—Però això és per si vols alguna cosa de la botiga.

—Al cartell no posa: «si us plau, polseu el timbre, si voleu alguna cosa de la botiga».