El cartell

Aquesta és la història de com vaig aconseguir que canviessin un cartell que ja s’entenia i que estava bé.

(Ding, dong)

— Bon dia.

— Bon dia, què voldrà?

— Res, res.

— I aleshores, per què truca al timbre?

— Trucar? No, no. Jo he polsat el timbre.

— I per què, si es pot saber?

— Oi tant que es pot saber, és molt senzill: a la porta he vist que hi ha un cartell que diu: «si us plau, polseu el timbre», i com que soc educat, l’he polsat. Jo et juro que volia trucar el timbre, però, el cartell diu que el polsem i jo he fet el que hi diu.

— Aleshores vols res?

— No, no. Només l’he polsat perquè el cartell deia que ho fes.

— Però això és per si vols alguna cosa de la botiga.

— Al cartell no posa: «si us plau, polseu el timbre, si voleu alguna cosa de la botiga».