Al manicomi per error

Ramon: En el manicomi on treballava, feia tres mesos que no em pagaven el sou. Així que vaig enviar un correu electrònic. 

L’assumpte: ingrés del manicomi. 

El missatge: Bona tarda, encara no he rebut l’ingrés de tres mesos. Espero que sigui aviat. 

Ramon. 

Al cap d’una setmana vaig rebre la resposta: 

Recepcionista: No pateixis, que durant aquesta setmana et farem l’ingrés. 

Firmat: l’encarregada de recepció. 

Ramon: Dijous van venir a casa uns senyors i em van dur al manicomi. 

Què passa aquí?–vaig dir estranyat mentre em posaven en una llitera. 

Metge: Et fem l’ingrés al manicomi. Hi estaràs uns tres mesos, has de reposar la ment. 

La teva habitació és la 13, i no estaràs sol, ja et presentarem el company quan arribem. 

Ramon: Però… Hi ha hagut un malentès. Soc metge, no pacient. 

Metge: Amic meu, els metges també ens posem malalts. 

Ramon: Jo volia que em fessin l’ingrés del manicomi, és a dir, els diners que no he cobrat durant aquests tres últims mesos de feina, no pas un ingrés al manicomi. (pausa) I és per això, que estic tancat en aquesta cel·la del manicomi on treballava. 

Tres mesos després. 

Ramon: Per fi han passat tres mesos d’ençà que em van tancar per error al manicomi. La bústia era ben plena de cartes. Una era del manicomi, que deia que em feien fora perquè feia temps que no hi anava a treballar.