La bruixa i la girafa

Us han explicat mai el conte de la bruixa i la girafa? És clar que no! Perquè me’l vaig inventar jo… Doncs bé, diu així:

Un dia, una bruixa es va trobar una girafa davant la porta de casa seva.

Bruixa: Ei, que soc aquí sota! —va dir la bruixa.

Girafa: Ah, molt bé i què vols?

Bruixa: Oh, no res, només saber què hi fas, aquí.

Girafa: No res, només miro.

Bruixa: Ah! I què mires?

Girafa: Quasi tot. Soc molt observadora, jo.

Bruixa: Això està molt bé. Perquè jo he perdut la meva escombra. Has vist on és?

Girafa: Ai, no! Ho sento molt, però no l’he vista. Jo tinc el coll molt alt i només veig coses que són molt amunt.

Bruixa: Ostres, doncs no sé com ho faré per anar a la convenció de bruixes.

Girafa: Pots anar-hi amb el ferro volador.

Bruixa: Ah! Et refereixes que vagi en avió?

Girafa: Si el ferro volador es diu avió, és clar, amb això hi pots anar.

Bruixa: No, no puc!

Girafa: Per què no?

Bruixa: Perquè l’escombra era un model nou i jo l’havia de presentar.

Girafa: Ostres, i ara com ho farem?

Bruixa: No ho sé…

I després d’estar una bona estona rumiant, la bruixa va dir:

Bruixa: Ja ho sé! Crearé un model nou!

Girafa: Sí! Tu pots!

Bruixa: Ostres…

Girafa: I ara què passa?

Bruixa: Que em falta una branca per fer un pal per l’escombra.

Girafa: Jo puc arribar a les branques de l’arbre d’aquí al costat.

Bruixa: De debò?

Girafa: Ho puc intentar!

Bruixa: Ostres, seria un regal molt gran per part teva.

La girafa va agafar una branca de l’arbre i li va donar a la bruixa.

Girafa: Et veig preocupada, què et passa, ara?

Bruixa: Passa que no tinc pèl. I necessito pèl per fer l’escombra.

Girafa: Jo en tinc, la meva cua és plena de pèls.

Bruixa: Moltes gràcies. Em serveix. Però, i tu com t’ho faràs sense aquest pèl?

Girafa: No pateixis, ja em tornarà a créixer.

Bruixa: D’acord.

La bruixa va poder anar a presentar la seva escombra gràcies a la girafa.

El que la bruixa no sabia era que la girafa, sense voler, li havia aixafat l’escombra que volia presentar primer, i per això va decidir ajudar-la en tot el que necessitava.

Fi.