Cartell, porc senglar, cotxe

Aquest relat ha estat possible gràcies al mecenes de richyllibres.aixeta.cat

Aquell dia vaig agafar el cotxe per anar al bosc a passejar. Un cop vaig arribar al bosc, vaig aparcar-lo molt a prop d’aquella zona. Aleshores, vaig veure un cartell que deia: «vigileu: porcs senglars».

I naturalment vaig fer cas del cartell, vaig estar més d’una hora observant què feien: alguns travessaven la carretera i d’altres menjaven aglans. Però em vaig cansar d’estar dret i quiet i me’n vaig anar a casa.

Des d’aquell dia, cada tarda agafo el cotxe i em poso a vigilar els porcs senglars. Això sí, ara ho faig assegut, ja que he portat una cadira plegable de casa. A més, si veig que es porten bé, aprofito per llegir.

Ha passat gairebé un mes des que vaig veure el cartell, i encara no entenc per què haig de ser jo qui els ha de vigilar. No cobro ni res per fer-ho. A més, tampoc veig ningú que vulgui fer el mateix que jo. Veuen el cartell i passen de llarg! Són uns impresentables! No volen ajudar amb la causa!

Avui he vist una persona que passava per allà i li he dit:

—Perdoni, que em pot ajudar?

—Oh, i tant, soc guarda forestal.

—Aleshores, cobra per passejar per aquí?

—Podríem dir que sí, però també faig coses importants. En què vols que t’ajudi, bon home?

—Es pot quedar aquí vigilant els porcs senglars?

—Estàs sonat o què?

—Bé que jo ho faig cada dia durant vuit hores! No cobro res per fer-ho i ja me n’he cansat! Necessito algú que em substitueixi de tant en tant!

—Els senglars ja es vigilen sols.

—I aleshores… aquell cartell que diu: «vigileu: porcs senglars»?

—Ah! Que cal vigilar de no atropellar-los. No has d’estar aquí observant-los tota l’estona!

—D’acord! I ara, qui em torna les meves hores perdudes, eh? Qui? Arregleu el cartell! Que s’entengui bé, home!