El concert
Amic: Et convido al concert.
Narrador/a: Deia un amic meu.
Amic: No hauràs de pagar res. Per a tu serà entrada gratuïta, ja no tens excusa per veure’m tocar. (pausa) L’entrada és gratuïta.
Narrador/a: Deia! Sí, l’entrada sí, però he hagut de pagar una beguda i ara m’han vingut ganes de pixar. A l’escenari encara no ha sortit el meu amic, encara no ha tocat. (pausa) Ara soc a la cua per anar al lavabo. (pausa) Mare meva, la quantitat de gent que hi ha! (pausa) Ha passat ja una hora, i aviat em tocarà, però ara a part de pixar, també tinc ganes de cagar. (pausa) Per fi, ara és la meva!
Vigilant: Seran 5 €.
Narrador/a: Em diu el vigilant. (pausa) Pago, mig emprenyat, però pago. Pago… (pausa) perquè no puc aguantar-me més, i entro. (pausa) Primer de tot, tanco la porta amb el pestell. Aixeco la tapa, i… (pausa) Merda! Quina mala sort! Hi ha una merda dins del vàter! (pausa) La persona anterior no s’ha quedat a mirar si la merda marxava claveguera avall. (pausa) Em disposo a tirar de la cadena i la caca marxa. (pausa) Per fi puc seure, a cagar. Em disposo a baixar els pantalons… (pausa) Eh! Què passa aquí? (pausa) El vigilant té una clau mestra, i obre la porta.
Vigilant: Ja pots sortir, has tibat la cadena, això vol dir que has acabat. El següent si us plau.
Narrador/a: Diu. (pausa) M’han fet fora del vàter sense que l’hagi fet servir. (pausa) L’endemà, em vaig trobar l’amic que em va convidar.
Amic: Ei, et vas quedar al concert?
Narrador/a: No, al final no. Vaig estar molta estona fent cua per entrar al lavabo, i resulta que no vaig poder cagar.
Amic: Ah! Els nervis dels moments, de saber si t’ho perds o no, molts cops passa. Però no calia que fessis cua, et vaig donar el passi VIP, però tu no m’escoltes mai.
